-

Vostè està les 24 hores a disposició del club, dintre del qual ha fet totes les feines imaginables. Fins i tot cedeix casa seva per tal que s'hi reuneixi la plantilla. Tot això des de fa molts anys. Expliqui-m'ho
Vaig començar quan va començar el futbol al poble. En el primer torneig que vam participar, el del frente de juventudes, vam competir tres pobles: Cervià, Sant Jordi i Jafre.  Estic parlant de fa 44 anys. Van prometre 8 dies a Mallorca pel campió que a la fi va ser el Cervià. El cert és que això fou així gràcies als arbitratges nefasts del Sr. Pell, sobretot el del partit que es va jugar a Cervià, que en recriminar-li la seva actuació va dir: " M'han dit que havia de guanyar el Cervià". Encara recordo l'alineació d'aquell equip: Quim de ca la Ramona, Pep Xiviu i Xico Baion, porters. Eduard Padrosa, Siset Caterineta i Jordi Berga, defenses. Tià Gerónima ( capità ), Boira i Siset Bagué, al mig camp i al davant Martí Quelillo, Siset Quelillo, Sadurní, Josep Nando, Miquel Nando i Sidro de les Olives.  
 

-

M'han explicat que a banda del futbol vostè també ha practicat altres esports com l'atletisme i el Handbol

La meva afició va començar a l'escola de La Salle de Figueres on vaig estar-hi vuit anys d'intern. Durant dos anys vaig ser campió provincial de salt d'alçada i segon en llançament de pes. Pel que fa referència al futbol, a totes les escoles es jugava a aquest esport. Primer vaig jugar amb l'equip de La Salle i quan feia setè de batxillerat vam fundar un equip al que volíem posar-li el nom de Henry's Boys pel nom d'un dels nostres professors però no ens el van acceptar i el van canviar pel nom de Júnior. També vaig jugar a Balonmano amb l'equip del Figueres a primera divisió. En aquell temps es jugava en un camp de futbol i hi havia 11 jugadors per equip.

-

Com a esportista, quina opinió té del futbol que es fa avui ?.

El futbol ha canviat molt. En els meus temps es practicava el tradicional, porter, dos defenses, un mig centre, dos mitjos i cinc davanters que eren: dos extrems, dos interiors i el davanter centre. Es jugava més per les bandes amb centrades sobre l'àrea petita des d'on es rematava a porteria.

-

A la seva època el voluntarisme ho era tot. Creu que les noves generacions continuen amb aquest esperit ?.

Ara és diferent. Abans, quan es decidia fer una cosa, tothom ajudava i aportava el que podia. Ara, tant el jovent com els grans, ja els hi agrada que es facin coses, però sempre esperen que ho facin els altres. Els agrada trobar-ho tot fet. La mostra més evident d'això que dic és que només som 4 o 5 de junta i que per més que ho diem, ningú vol ser de la junta per ajudar i col·laborar. Sempre diuen el mateix: "Si necessiteu que us ajudi, només heu de fer que dir-ho" i el dia que els ho dius llavors contesten : "No, avui no puc, he de marxar". 

-

Recordo que un dia em va dir que pel Jafre estava disposat a fer el que no faria per ningú. Sense desvetllar cap secret, expliqui'm alguna d'aquestes coses.

No s'han d'explicar, son coses que porto a dins i me les guardo. La meva dona em diu: " Creus que t'ho agrairan ?, encara en sortiràs perjudicat i mal vist ". Llavors jo li contesto: " Només sabent que he complert amb la meva obligació ja en tinc prou ". Qualsevol que s'hagi trobat en el meu cas ja sap el que vull dir.

-

Vostè a estat a la Junta de tots els presidents que ha tingut l'entitat. N'hi ha hagut algun del què en guardi un record especial ?.

Tots van ser uns bons presidents i tots van procurar pel club segons les seves possibilitats. És veritat que a l'època d'en Rosendo Ferrer i en Josep Cruset es van fer moltes coses, s'acabà la construcció del camp actual, amb totes les seves instal·lacions: graderies, tribuna coberta, gespa natural, etc. Cal tenir present que en aquelles dates camps de futbol de poblacions molt més grans no disposaven de les instal·lacions que en aquell moment gaudia el Jafre.

-

Parlem de la situació actual del club. El Jafre, després de 19 anys a segona territorial, va aconseguir, l'any passat, l'ascens a primera però no va poder mantenir la categoria i va tornar a baixar. Creu que ha estat una experiència positiva ?

Si, ha estat una experiència positiva però ens ha confirmat el temor que alguns ja presentiem. Pujar de categoria sense els recursos humans i econòmics necessaris podia portar-nos problemes greus i fins i tot a la desaparició de l'entitat. És veritat que l'ascens fou un premi per una plantilla que va arrassar a segona regional, però ha estat una maledicció després de passar per primera regional. El bé més preuat de l'equip, els seus components, van abandonar el club "dels seus amors" sense motiu aparent.
Agraeixo, efusivament des d'aquestes línies, als que es comprometeran ha ocupar els seus llocs amb esperances de superar les fites aconseguides fins ara. 
Repeteixo, com a experiència ha estat molt positiva.  

-

Tal i com vostè diu, la renuncia de quasi la totalitat de la plantilla al final de la temporada va obrir una important crisi a l'entitat. Ara que sembla que s'ha superat, podria aclarir-nos el que ha passat  ?. 

És difícil explicar com la U.E. Jafre ha passat en dos anys de ser un club modèlic a viure una situació tant caòtica com la que hem viscut. El primer any va ser fàcil disposar de quasi la totalitat de la plantilla de l'any anterior més alguna incorporació de força qualitat. Vam quedar campions de grup i vam pujar a primera territorial. Per jugar a primera, tampoc vam tenir problemes per reforçar l'equip o almenys així ho vam creure. Vam pecar de "novatos" i inexperts. Vam poder corregir, en part, els errors i vam fer una acceptable segona volta i per poc no aconseguim la permanència. 

-

Com li agradaria que fos l'equip de la propera temporada ?.

M'agradaria que poguéssim gaudir, a segona regional i en un grup totalment desconegut per nosaltres, d'un equip capaç d'aconseguir uns resultats similars als de l'any que vam pujar a primera.